Menu Close

L’atenció psicològica als joves migrats

Una experiència des de Dar Chabab, "La casa dels joves"

Autora:

Andrea Urrea AlegrePsicòloga del centre de dia DaChabab ‘’La casa dels joves’’. UTE Dar Chabab
(Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials / Suara Cooperativa / Garbet) 

L’atenció psicològica a Dar Chabab ha estat sotmesa a canvis des de l’obertura del recurs. Amb la intenció de fer-la el més adient possible, tenint en compte les característiques dels usuaris, la vulnerabilitat que presenten i l’estigmatització a la qual estan sotmesos. 
En els últims temps és recurrent sentir parlar dels infants o joves migrats. També hem observat com se’ls tracta i es generalitza, des de l’estigmatització i sense tenir en compte les seves individualitats. És fonamental conèixer i entendre aquests joves des de les característiques comunes, però posant el focus en l’individu i les seves particularitats. Poder veure els infants i joves migrats com a subjectes resilients, amb fortaleses i capacitat d’adaptació, és fonamental per al treball des dels dispositius, però també per crear un canvi de paradigma en la nostra mirada que ens hi apropi.   Parlarem des de l’experiència del treball a Dar Chabab i els joves atesos. Durant tres anys hem atès joves que es troben en una situació de vulnerabilitat, sense recursos ni suport al territori. Fets que fan que es desenvolupin factors de risc que posen en perill el projecte migratori del jove, en el cas d’estar consolidant-lo, o en d’altres,  impedeixen construir-lo. En la nostra intervenció es pretén incrementar els factors de protecció i disminuir els de risc. Tanmateix per al treball amb els usuaris hem d’atendre  factors tant de tipus social, cultural com individual. Amb una visió global i tenint en consideració la interculturalitat, procurem esbiaixar-nos cap a la comprensió del jove. A més del que s’ha esmentat, és fonamental també atendre el moment vital en el qual es troben (pas de l’adolescència a l’adultesa). Ja que considerar l’etapa de desenvolupament per la qual estan transitant és fonamental per no caure en l’error d’infantilitzar-los, tot i que també cal actuar amb cura en el moment d’assignar-los responsabilitats. D’una banda són adults pel que fa a l’administració. Però, tot i això, ens trobem joves que sovint presenten conductes més pròpies de l’adolescència que de l’adultesa. I és precisament aquesta franja ambivalent de la joventut en la qual hem de treballar, atenent la seva particularitat i tot el que se’n deriva. Per tot el que es desprèn d’aquesta realitat complexa que presenten els joves, és necessari un acompanyament des d’una perspectiva multidisciplinària que permeti donar suport i intervenir en les diferents  dimensions de la vida del jove.
“Veure els infants i joves migrats com a subjectes resilients, amb fortaleses i capacitat d’adaptació, és fonamental per al treball des dels dispositius”

El canvi de paradigma per afavorir l’atenció psicològica en el servei 

La concepció del psicòleg en el servei de Dar Chabab sempre ha estat una figura difícil de presentar als joves i també d’acceptar per part d’aquests. Durant el temps de vida del servei, els i les professionals hem hagut de canviar el paradigma en la intervenció psicològica per poder, de mica en mica, establir una atenció més acurada i acceptada pels usuaris.  

El centre ofereix la possibilitat d’iniciar la vinculació amb els joves d’una manera més informal, estant presents als espais del centre on els joves desenvolupen el seu dia a dia. Poder anar modificant el setting ha estat una eina d’utilitat per al procés de vinculació, però també en altres ocasions perjudicial a l’hora d’establir una vinculació amb l’enquadrament terapèutic desitjat. Ja que, si la intervenció del psicòleg es situa molt a prop de l’educativa, els rols es desdibuixen. Amb el temps i l’acceptació del rol del psicòleg per part dels joves ha estat més fàcil no caure en l’error de barrejar demandes ni intervencions.  

Durant el procés de construcció i consolidació del projecte la figura del psicòleg ha anat transformant-se quant a la percepció per part dels joves. En paral·lel, el centre segueix adaptant-se a la realitat per trobar el millor encaix possible. A mesura que es va avançant, els perfils professionals també es van definint millor en benefici del projecte. S’ha establert una retroalimentació positiva, afavorint els diferents rols professionals i millorant les dinàmiques del centre. A més, amb el temps hem pogut adonar-nos de com s’ha creat una cultura entre els joves. I s’ha perdut la por i desestigmatitzat la figura i concepció del psicòleg. Quan els joves han percebut els beneficis de la relació terapèutica, tant en ells mateixos, com en altres joves amb qui s’han sentit identificats, el treball del psicòleg ha adquirit una magnitud diferent.  

El procés de vinculació, eina fonamental per al treball amb els joves

El vincle esdevé la principal eina terapèutica per al posterior treball terapèutic amb més profunditat. La consolidació d’aquest és fonamental per al treball psicològic que es du a terme amb els joves. Són joves vulnerats i victimitzats i hem de tenir especial cura de no tornar a revictimitzar-los des del dispositiu. La condició de jove, migrant, en situació de carrer, amb circumstàncies administratives poc favorables, entre d’altres, comporta una vulneració de la qual els joves no es poden desprendre i que dificulta l’establiment de vincles de confiança i cura. A més, aquesta confiança està condicionada per les experiències que han viscut durant el trajecte, la institucionalització, la manca de referents positius, etc… Treballar la confiança en els professionals és un repte durant la intervenció.  

“El vincle esdevé la principal eina terapèutica per al posterior treball psicològic amb més profunditat que es du a terme amb els joves”

En alguns casos els joves han estat molt temps institucionalitzats i s’han deixat portar pels processos administratius i les característiques dels centres. Atorgar-los les regnes de les seves vides i fer-los agents actius del seu projecte vital és quelcom que moltes vegades desperta pors i inseguretats, però que amb l’acompanyament necessari aconsegueixen fer. Aportar constància i regularitat és la base per fomentar la seva autonomia. En la mateixa línia prestar especial atenció als processos de separació, procurant evitar que els usuaris puguin sentir-se abandonats és fonamental per treballar i reforçar el vincle. 

Per acabar de construir aquest vincle amb els joves atesos, a més, és indispensable conèixer, entendre i apropar-nos a la seva identitat i el coneixement de la seva cultura. Nodrir-nos-en, entendre el seu imaginari de la migració, els lligams, les relacions familiars, i també respectar les seves creences i les interpretacions de les realitats individuals. Tot això són fets que els fan sentir importants. Tanmateix, hem de ser figures estables en el temps, que són presents i a les quals els joves poden tenir un fàcil accés en espai i temps. Són aquestes particularitats on resideixen les diferències en el vincle i la intervenció.  

“És indispensable conèixer, entendre i apropar-nos a la seva identitat i el coneixement de la seva cultura”

Quan el vincle terapèutic està establert i consolidat, els joves, en la majoria dels casos, es mostren oberts i abordables. És fonamental que es sentin escoltats i respectats. A més de generar un espai de reflexió sense ser jutjats. L’espai terapèutic acaba sent un lloc on sentir-se segurs i acompanyats. És durant aquests moments que es generen sentiments de cura i vincles forts i estables en el temps. Poder tenir un lloc de referència en el qual s’han sentit respectats, cuidats i acompanyats és quelcom que els joves valoren i agraeixen. I que al mateix temps permet acompanyar-los durant el procés de maduració, en la prevenció de conductes de risc i la cura i coneixement de la seva salut emocional. 

“L’espai terapèutic acaba sent un lloc on sentir-se segurs i acompanyats. És durant aquests moments que es generen sentiments de cura i vincles forts i estables en el temps”

Cal destacar que són joves resilients, forts i valents. Han fet una migració en busca d’oportunitats, llibertats, drets i amb l’objectiu final de millorar la qualitat de les seves vides i les de les seves famílies a origen. I la manca d’aquestes oportunitats incrementa les situacions de vulnerabilitat, patologies mentals, fragilitat emocional, conductes delictives o de consum, entre d’altres. Poder evitar-les és  un repte per a cadascun dels joves atesos. 

Sense oblidar que a través del vincle es generen oportunitats.  

Enllaços d’interès:

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Fes clic i puntua-la entre 1 i 5

Nota mitjana 5 / 5. Nombre de vots: 8

Cap vot fins ara, sigues el primer/a!

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Posted in La Càpsula · Articles divulgatius d'actualitat
Skip to content