Menu Close

Reflexions sobre l’impacte emocional de la situació actual pel COVID-19

Autores:

nia Soriano Tormos. Psicòloga clínica i psicoterapeuta. Coordinadora de l’Hospital de Dia per Adolescents. Casa Jove la Marina. Sant Pere Claver – Fundació  Sanitària. 

Assumpció Soriano Sala. Metgessa, psiquiatra i psicoanalista. Responsable de Consulta Jove. Casa Jove la Marina. Sant Pere Claver – Fundació Sanitària. 

Estem vivint una situació complexa, on les recomanacions per evitar la propagació del virus i superar la pandèmia del COVID-19 passa per distanciar-nos, per distanciar-nos físicament. El fet de quedar-nos a casa està canviant molt el nostre ritme de vida, la manera de relacionar-nos i mica en mica, un seguit de circumstàncies van afectant també a les nostres emocions i estats d’ànim. 

Des de fa 18 anys atenem a adolescents i les seves famílies, primer des de l’Hospital de Dia per a Adolescents i darrerament, amb una atenció més integral a l’adolescent, també a través de nous programes com Sport Jove, Consulta Jove o Consultes Externes. Tot plegat forma part d’un conjunt de recursos i equips interdisciplinaris que anomenem La Casa Jove de La Marina. És a partir d’aquesta experiència que fem algunes reflexions.à

Si abans parlàvem de la distància física, cal pensar també que hi ha un altre tipus de distància, el distanciament emocional, aquell que pot fer-nos sentir sols encara que estiguem envoltats de gent; però també, al contrari, podem sentir-nos a prop de les nostres persones de confiança, malgrat estar confinats. I és aquesta proximitat, aquestes relacions autèntiques les que cal tenir molt present en aquests moments i les que poden alleugerir el que estem vivint.

Se’ns demana no visitar als nostres familiars grans i/o de risc per cuidar-los i cuidar-nos. Ara el no veure’ns passa a ser la millor mostra d’amor cap a aquells que estimem. Per sort el telèfon ens manté units i en els millors dels casos les video-trucades ens permet veure’ns. En aquests moments, el fenomen visual substitueix al contacte físic, a les abraçades, als petons; veure’ns ens permet sentir i les paraules prenen un gran valor. Les noves tecnologies ens apropen de manera virtual, però efectiva i afectivament; és a dir, ens permeten mantenir els lligams emocionals que ens uneixen.

Ara el no veure’ns passa a ser la millor mostra d’amor
cap a aquells que esti
mem” 

Com a professionals de la salut mental, les paraules “salut mental” ressonen i ens qüestionen. Està clar que hem prioritzat la salut física, tenir cura del nostre organisme; però la situació s’ha convertit en una qüestió de salut pública, on englobaríem altres aspectes relacionats amb la nostra condició d’éssers humans “bio-psico-social”. Des d’aquesta vessant, caldrà donar molt valor a com podem tenir cura, també, de les nostres emocions, sentiments i relacions.

En aquests moments, el fenomen visual substitueix al contacte físic. Veure’ns per videotrucada ens permet sentir i les paraules prenen un gran valor 

En la nostra experiència de treball amb adolescents i les seves famílies, hem pogut copsar, viure i acompanyar dolors psíquics que també fan que els joves es quedin tancats a casa. Situacions que afecten al “cor”, als sentiments, i que poden paralitzar les ganes d’estar actius o el desig de relacionar-se. Sense el confinament, també hi ha raons internes que poden generar malestar psíquic, situacions relacionals, pèrdues sobtades difícils d’elaborar, moments on s’han silenciat les necessitats emocionals o no s’ha trobat la manera o la persona per compartir-les. Sabem doncs, que cal estar atent i pendent de l’impacte emocional tant si és per raons internes o per situacions viscudes.

El moment actual ens obliga a cercar recursos personals i en les nostres relacions més significatives, encara que sense poder trobar-nos com abans. Tot i així, segueix sent important la mirada de l’altre per ajudar-nos a créixer i anar construint la nostra identitat. Es fa evident la importància de la família, dels amics i amigues o dels tutors i tutores que vetllen per poder atendre les necessitats mútues.

“Segueix sent important la mirada de l’altre per ajudar-nos a créixer i anar construint la nostra identitat” 

Com a professionals hem d’ajudar a rescatar i recuperar la llibertat de ser adolescent, tot i que entenent que situacions, com les d’ara, poden dificultar provisionalment el procés de creixement dels joves. Per això, donem molta importància a atendre el patiment psíquic i treballem per aconseguir noves maneres d’acostar-nos-hi. Davant d’aquesta situació de reclusió imposada, seguim atenent diàriament amb trucades i totes les tecnologies al nostre abast per acompanyar en aquest moment incert, on és normal que sorgeixin angoixes, pors, sentiments contradictoris, conflictes amb els pares i germans, aïllaments… Un dels nostres objectius és facilitar el procés de reconèixer els sentiment i expressar-los així com, afavorir els vincles de confiança.

La tornada a la normalitat suposarà no només poder sortir al carrer, sinó també la capacitat emocional per entendre que passen coses que ens fan patir, i que com el virus són compartides, són de tots i cal afrontar-les conjuntament.

Potser d’entrada tots podem anar amb recances a l’apropament, veurem com desescalem el confinament en molt sentits, però també psicològicament. Com escorcem distàncies, com ens tornem a acostar, i que no sigui només amb abraçades i petons sinó amb valors renovats, de respecte, solidaritat, de no jutjar al que presenta dificultats, del valor del temps reposat i pacient per estar amb un mateix i amb els altres. Un cop s’hagi pogut contenir i tenir sota clau al virus, caldrà lluitar i de valent, per no deshumanitzar-nos amb rivalitats, lluites de poder i egocentrismes, sinó per poder posar-nos els uns al costat dels altres per millorar com a societat.

“La capacitat emocional per entendre que passen coses que ens fan patir, i que com el virus són compartides, són de tots i cal afrontar-les conjuntament” 

Els professionals sanitaris han fet un gran esforç per acompanyar el patiment humà, tant físic com psíquic. Des de les ajudes psicològiques, que en aquests dies, n’apareixen tantes i tan necessàries són, haurem també de repensar el tracte i acompanyament al patiment emocional, de pèrdua, ràbia, impotència, angoixa, confusió, hipocondria que aquesta situació  hagi generat. 

Malgrat les múltiples situacions dures que han comportat aquesta pandèmia, hem aprés limportància de l’actitud dels professionals que implica, donar l’atenció, temps, disponibilitat, flexibilitat i empatia, com factors imprescindibles del tracte humà que són part fonamental de l’exercici professional. 

Enllaços d’interès:

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 4 / 5. Nombre de vots: 14

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Posted in Fundació Sanitària, Fundació Serveis Socials, Fundació Tutelar, Grup Sant Pere Claver, Institut Docent i Recerca, La Càpsula