24/10/2016. Desprès de les intervencions de Boris Cyrulnik i Rachid Bennegadi durant la jornada sobre “Atenció a la salut mental dels refugiats”, el debat i reflexió sobre les dificultats i els reptes que presenta l’atenció a la salut mental de les persones refugiades ha continuat amb una taula rodona que ha abordat quin és el paper de la societat davant la situació dels refugiats.
A la taula, moderada per Josep Ballester -Membre fundador i Secretari del Grup d’Assistència Sanitària als Immigrants i Refugiats (GASIR)-, han participat: Anna Terrón -ex-secretària d’Estat de Migracions. Cofundadora de Instratègies i Consultora de la Unió Europea-, Mohamed Chaib -President de la Fundació Ibn Battuta-, Lluís Recolons -Responsable de la secció d’estudis de les migracions de la Fundació Migra Studium-, María Helena Bedoya -Responsable d’assessorament jurídic del CITE-CCOO- i Yolanda Osorio -Psiquiatra del ervei d’Atenció al Migrant en Salut Mental, Parc Sanitari Sant Joan de Déu-.
- Si vols veure les fotografies de la jornada fes clic aquí.
Aquests professionals han centrat les seves intervencions en contextualitzar quina és la situació actual de les persones que han migrat de forma forçada i que arriben a Europa. Yolanda Osorio ha obert les intervencions recordant quin és el volum de persones que ja han abandonat el seu país d’origen per motius bèl·lics o econòmics: 244 milions de persones viuen fora del seu país, 21,4 milions són persones refugiades i enguany s’han comptabilitzat uns 40 conflictes armats al món, han estat algunes de les xifres incloses a la seva presentació. “La condició de refugiat o immigrant no fa a les persones més vulnerables a patir trastorns mentals, però sí les exposa a factors diversos d’estrés que influeixen en el seu benestar”, ha remarcat Osorio.
Per la seva banda, Anna Terrón ha volgut assenyalar quines són les carències per part dels països de la Unió Europea alhora de donar resposta a l’acollida d’immigrants que arriben a Europa.
Programes d’atenció als refugiats i la vulnerabilitat de nens i adolescents
Per la tarda, la jornada ha continuat amb la intervenció de representants de les entitats Centre EXIL, ACCEM i LAFEDE.Cat i del Pla Barcelona Ciutat Refugi de l’Ajuntament de Barcelona que han compartit amb els assistents els programes que desenvolupen per donar atenció a les necessitats del col·lectiu de refugiats. Claudio Moreno, psicòleg del Servei d’Atenció Psicològica d’ACCEM, ha assenyalat que “la coordinació entre l’atenció primària, salut mental i els servei de psiquiatria és fonamental per a garantir el benestar de les persones que han migrat forçadament”.
El repte de la intervenció psicosocial i comunitària amb els refugiats ha estat el debat central de la taula rodona en la qual han intervingut Begoña Vázquez -Psicòloga Clínica i Psicoterapeuta de l’Equip d’Atenció al Menor de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària– , Dori Espeso -Psiquiatra infantil de l’IAS de Girona i del SAPPIR Barcelona-, Said El Kadaoui -Psicòleg Clínic, psicoterapeuta i escriptor-, Paco Pardo i Sònia Campos –del Programa d’Acollida i Acompanyament a les Persones de Càritas Girona- i Àngels Vives -Psiquiatra i Psicoanalista i Presidenta Fundació Congrés Català de Salut Mental-.
Com ha comentat el moderador de la taula, Francesc Vilurbina –membre fundador del GASIR- aquesta part de la jornada s’ha centrat molt en exposar quines són les necessitats dels infants i dels adolescents que pateixen les conseqüències d’una migració forçada i, en molts casos, de la separació dels seus pares, del seu nucli familiar. “No és un repte només pels refugiats sinó també per nosaltres: és un problema nostre, és un problema de la societat”, ha reflexionat Vilurbina abans de donar la paraula als experts.
Dori Espeso ha afirmat que “els nens immigrants i refugiats són doblement vulnerables” i per aquest motiu cal minorar els factors que provoquen aquesta vulnerabilitat i crear àmbits d’intervenció. Desprès de l’experiència de creuar en patera i viure situacions de risc extrem arriben altres problemes com el patiment, trastorns d’alimentació, de comportament, d’adaptació… que són problemes que s’allarguen en el temps, ha remarcat Espeso.
La Síndrome d’Ulisses, síndrome de l’immigrant amb estrés crònic i múltiple
“Cal rehumanitzar la immigració, hem de reivindicar això”. Aquesta ha estat una de les reflexions que Joseba Achotegui – Psiquiatre, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària.
Achotegui ha parlat de la Síndrome d’Ulisses, un concepte que designa la síndrome de l’immigrant amb estrés crònic i múltiple. Es tracta d’una variant extrema del dol migratori que genera una crisi permanent i la pateixen al voltant del 15% dels immigrants. Joseba ha plantejat un gran repte: com hem d’abordar aquesta intervenció? Ell considera que cal que sigui una intervenció assistencial, psicosocial i psicoeducativa. “No desvaloritzem el patiment de la persona immigrant: cal oferir atenció especialitzada amb professionals que coneguin a fons aquesta problemàtica”.
La clausura de la jornada ha anat a càrrec de Carles Descalzi -Gerent del Grup Sant Pere Claver-, Oriol Amorós – Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Família- i Toni Comín –Honorable conseller del Departament de Salut-. Descalzi ha volgut recordar que des del Grup continuem treballant per millorar el serveis d’atenció a la salut mental de la població, especialment dels col·lectius en una situació especialment vulnerable. Per la seva banda, Comín ha parlat del nou model d’atenció a salut mental que ha d’implementar-se a Catalunya.
Crònica de la I part de la jornada: “Celebrem la I Jornada sobre l’Atenció a la Salut Mental dels Refugiats”
Per a més informació sobre l’acte: Jornada Refugiats 2016