Press "Enter" to skip to content

Recomanacions per a famílies de menors amb problemes de conducta davant el confinament

Autor: Juan Antonio Pla.
Coordinador de l’EAM en col·laboració amb l’Equip d’Atenció al Menor (EAM) de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

Una situació d’emergència com la que estem vivint ens afecta de forma ineludible. Cada persona des de la seva particular manera de ser, des de les seves fragilitats i fortaleses la viurà d’una manera diferent. És un bon moment per prendre major consciència que la salut mental és cosa de tots i que el nostre benestar depèn de la nostra capacitat de cuidar-nos a nosaltres mateixos i entre nosaltres.

Les mesures extraordinàries adoptades per fer front a la pandèmia pel coronavirus SARS-Cov-2 obliguen al confinament a la llar de tota la població amb una sèrie d’excepcions regulades per llei. Per tota la població, aquestes mesures requereixen un gran esforç al veure modificada de forma extensa tota l’organització diària. A la incertesa de la crisi sanitària actual s’afegeix l’obligació de limitar extraordinàriament la mobilitat habitual de les persones.La població infantil i juvenil és la que més restringida té la possibilitat de sortir al carrer. La multitud de propostes educatives, culturals, esportives… que des de diferents àmbits han sorgit, junt amb les possibilitats que els actuals recursos telemàtics proporcionen, permetran de ben segur fer més suportable el compliment d’aquestes mesures de confinament.

A l’etapa adolescent, el subjecte renova amb el desenvolupament físic i mental la seva identitat; en aquests moments, l’adolescent sovint té por de perdre’s en un món adult pel qual sent que no està suficientment preparat. En altres casos, l’adolescent pot tenir la por a quedar-se com un infant i no poder desenvolupar-se adequadament.

“El nostre benestar depèn de la nostra capacitat de
cuidar-nos
a nosaltres mateixos i entre nosaltres”

L’experiència de confinament porta aparellada també vivències de frustració, d’avorriment, de pèrdua d’una organització del dia a dia i d’aïllament que especialment a l’adolescència pot ser molt difícil de tolerar.

Però no tothom la viurà de la mateixa forma. En funció de les característiques personals, la situació de confinament obligat pot estar més a prop de resultar agradable, quan predomina la por pel que prové del món, o desagradable quan predominen les pors a estar tancat.

En el primer cas trobarem més possibilitats d’adaptació a la situació. La casa està més a prop de viure’s com a refugi, lloc en el qual estar fora de perill i sentir-nos segurs. Els infants poden tendir a viure-ho així, i alguns adolescents també. El risc d’aquesta vivència sorgeix quan aquesta es posa al servei d’allunyar-nos excessivament de la relació amb els altres i amb el món que també necessitem per viure. Per això, els pares i mares que conviuen amb adolescents amb aquesta tendència han ajudar-los a que no s’exacerbi una desconnexió amb la realitat, permetent i tolerant que estiguin la major part del temps a la seva habitació però proposant també activitats compartides que també impliquin relació, com pot ser a l’hora de dinar i sopar, durant converses, jocs o tasques domèstiques compartides, etc…

Quan el que predomina és l’angoixa a quedar-se tancats, la situació pot ser una mica més difícil de portar. Els adolescents amb aquesta tendència viuen la casa com un lloc incòmode que pot arribar a resultar-los asfixiant. La impossibilitat de sortir a l’exterior pot tornar-se molt difícil de suportar.

“L’experiència del confinament porta aparellada vivències de frustració, d’avorriment, de pèrdua d’una organització del dia a dia i d’aïllament que especialment a l’adolescència pot ser molt difícil de tolerar”

També hem de considerar alguns casos amb dificultats especials, com succeeix en persones amb trastorns mentals, discapacitat intel·lectual o trastorns com els de l’espectre autista o amb importants alteracions conductuals i encara més quan hi ha una problemàtica associada de consum de tòxics.

En aquests casos serà necessari contactar amb els serveis habituals de Salut, en aquests moments -i a causa del confinament i la crisi sanitària- prioritàriament per vies alternatives a les habituals com ara les telemàtiques o telefòniques. A més, pot ser necessari una valoració del referent de salut per aconseguir la prescripció de “passejades terapèutiques” a través dels professionals responsables del seu tractament si es considera una alternativa necessària.

En joves que a més presenten major dificultats de contenció i regulació de les seves emocions i que conviuen en famílies amb factors estressants associats al mateix confinament o d’altres tipus, la capacitat de gestionar i contenir les emocions i angoixes associades a la realitat actual i alhora a la convivència quotidiana, pot ser insuficient i es poden generar conductes violentes a la llar.

Factors que dificulten el confinament en menors amb problemàtica de conducta

Problemàtiques associades:

Al consum. Adolescents que bé perquè hi ha un augment de la irritabilitat o el malestar al disminuir el consum de forma brusca per no poder accedir al tòxic, o bé perquè per a seguir consumint transgredeixen les normes familiars o la restricció de sortides, poden generar situacions que poden portar a conflictes en la família.

A la impossibilitat de tenir contacte i veure a les persones significatives (amics, parelles…) pels joves en una etapa on són tan essencials.

A la impossibilitat de descàrrega física a través de l’esport, l’activitat en espais naturals, etc…

A la dificultat per regular la intensitat dels patrons de relacions amb els pares, les mares i familiars limitada per les mesures del confinament i que pot incrementar l’experiència de tancament.

A la dificultat per contenir els temors davant els efectes perniciosos de la pandèmia. Temors viscuts en la salut d’ells mateixos i/o en la dels seus pares, mares o avis/es i/o en les conseqüències econòmiques-socials. Ansietats que sovint poden tenir una qualitat catastròfica.

A l’espai físic quan les característiques de l’habitatge impossibiliten espais ben diferenciats per aïllar-se i per trobar intimitat que en molts moments els pot ser necessària.

A la dificultat per regular l’ús d’elements comuns de la família (ordinadors, TV, plataformes audiovisuals…), quan els diferents membres han de fer ús dels mateixos

Factors que dificulten el confinament en els pares i mares

Problemàtiques associades:

A aspectes laborals i econòmics. La crisis actual està provocant regulacions laborals que afecten a molta població que poden provocar dificultats molt greus a nivell econòmic i molta inseguretat respecte el futur laboral. En alguns casos pot afectar a famílies que ja estaven prèviament en una situació de molta precarietat

A la cura de la gent gran. Moltes famílies poden veure incrementada la responsabilitat en la cura dels familiars de més risc el qual incrementa l’esforç necessari.

Als efectes de la malaltia dins de la família. Contagis dins la família poden provocar des d’aïllaments dins la llar més estrictes, fins a la necessitat d’ingressos hospitalaris minvant les forces del grup familiar.

A la gestió de les funcions parentals. Els menors a càrrec continuen necessitant figures adultes que els acompanyin en les seves necessitats diàries d’organització, de sostenir un ambient que, no nega la realitat ni la informació dels efectes de la pandèmia, però alhora no queda envaït de la desesperança o angoixa. A la vegada, els joves necessiten també ser considerats membres actius i útils de la família als quals també s’ha d’ajudar a fer-se més responsables de les tasques familiars.

A la composició monoparental o de l’organització de la tutela. Qualsevol composició familiar en la qual la cura dels fills recaigui principalment en només un progenitor incrementa l’esforç i la possible fatiga d’aquest adult.

A fills/filles amb trastorns de salut mental (TDHA, T. Conducta, T. Personalitat, T. Psicòtics, TEA…) que la situació de confinament pot fer incrementar la simptomatologia i els funcionaments més infantils en algunes circumstàncies i actuar en altres, especialment els trastorns de conducta, entre altres.

A fills o filles que no estan incorporats a cap circuït formatiu o pre-laboral i que no tenen una activitat organitzada durant el dia de seguiment online d’activitats habituals.

Recomanacions per a famílies amb menors amb problemes de conducta

Proposem una sèrie de recomanacions en forma de 10 missatges que busquen orientar als familiars i que ajudin a situar-se enfront els fills i filles minimitzant possibles espirals negatives en la relació que desemboquin en el risc d’enfrontaments.

L’actual confinament garanteix, malgrat les restriccions, l’atenció sanitària encara que sigui en serveis mínims. Quan les problemàtiques associades al confinament desborden les capacitats del/la jove i/o de la família, sigui per trastorn mental o per problemàtiques conductuals, és important poder contar amb el suport dels professionals de referència. En aquestes situacions serà necessària la intervenció professional sigui des de l’àmbit sanitari o inclús judicial quant el/la jove està afectat per un procés judicial amb el suport dels tècnics de justícia. També en algunes circumstàncies excepcionals pot ser necessari activar a través del psicòleg o psiquiatra de referència una valoració responsable de permís per poder fer sortides de curta durada al carrer que puguin a la vegada prevenir “escalades negatives” que podrien originar conductes violentes.

Quan hi ha un consum previ de substàncies, el/la jove pot tenir dificultats afegides per la interrupció abrupta del consum i, per tant, a les dificultats del confinament es pot afegir la irritabilitat de l’abstinència. Aquesta situació encara es pot agreujar en persones amb addiccions franques. Pot ser adequat, segons les circumstàncies, consultar amb els referents de salut la possible indicació d’una medicació que permeti mitigar l’efecte de l’abstinència al jove. Per part dels joves i de la família, serà necessari un reconeixement del consum i un apropament més flexible al problema evitant en aquestes circumstàncies discussions i intentant estar disponibles oferint estones de comunicació i de trobada que el confinament pot afavorir.

Sovint, l’aïllament i la cerca d’espais privats per part dels adolescents tenen una funció positiva. Pot ser una forma de descansar, d’ordenar les experiències que estan vivint. Respectar el seu espai si és possible, si tenen habitació pròpia, deixar-la com espai de l’adolescent, no entrar en discussions per l’ordre o la manera en què el tenen en aquests moments. És important trobar la manera de tenir privacitat.

En aquestes edats, encara que les relacions amb els pares són importantíssimes, es posen en joc aspectes de la seva identitat que fa que les relacions d’amistat i de parella siguin viscudes sovint com les més significatives. Totes les possibilitats que els recursos telemàtics, internet, xats, mòbils… els ofereixen poden ser les úniques possibilitats de mantenir la relació encara que a distància. Serà important respectar, fins i tot promoure, aquestes necessitats de contacte i flexibilitzar possibles horaris i normatives prèvies al confinament amb l’expectativa de recuperar-les un cop la situació quedi normalitzada.

Donada la particularitat de l’adolescència, etapa en què coexisteixen aspectes de comportament encara infantils i aspectes adults, es poden donar diferents respostes al confinament. Defensivament pot desencadenar una resposta amb característiques infantils: mostrant-se més passius a casa. És important flexibilitzar-se i deixar-los temps per tal de que puguin anar trobant altres formes d’organitzar-se alhora que ajudar-los amb un ritme tolerable per anar assolint al manteniment d’unes pautes diàries que passat el confinament hauran de recuperar, com per exemple l’horari de dormir, etc…

És bastant habitual que en la etapa adolescent no es tingui desenvolupada suficientment una valoració acurada del risc. El/la jove pot sentir-se forts i sans. Els pot ser difícil, per exemple, comprendre per que encara que no es tinguin símptomes un pot ser portador de la malaltia. Serà necessària una actitud pedagògica, anar explicant i informant per ensenyar-li a tenir cura de si mateix i dels altres. Però és important tenir en compte que és molt normal aquesta falta de percepció del risc en qualsevol adolescent i que és des de les informacions que ell mateix pugui compartir amb els seus iguals i des d’aquesta actitud pedagògica dels pares/mares/cuidadors que l’anirà construint.

Sempre és molt necessari estimular la capacitat per negociar i arribar a pactes quan el subjecte ja té capacitats per fer-ho com passa a l’adolescència. La actitud d’escolta i de tenir en compte a l’altre és un model de relació que pot oferir l’adult que serà molt ben acollit pel jove que a la vegada anirà aprenent a desenvolupar-lo. Des d’aquest diàleg és indispensable arribar a acords per diferenciar allò que és intolerable per esdevenir “línies vermelles” per a tota la família (agressions per exemple) de conductes o funcionaments dels joves o de la resta de membres de la família que poden ser molestos però que davant els quals serà millor una actitud relativament flexible.

Els joves poden tenir moltes dificultats per tolerar l’avorriment, encara més quan les respostes que habitualment donarien per evitar-ho estan limitades pel confinament. Alhora esdevé que els adolescents no sempre tenen clar quines són les seves capacitats, els seus recursos, els seus interessos. Ajudar-los a trobar activitats que estimulin la seva motivació pot ser un bon acompanyament i que faciliti la relació. Proposar que intervinguin en alguna cosa concreta de la rutina de la llar, si té a veure amb poder sortir i anar a comprar o a llençar les escombraries o passejar el gos, millor. Si s’acosten a la cuina permetre que facin o contribueixin a cuinar el que més els agrada, per exemple. Estar molt atents i estimular qualsevol iniciativa de col·laboració del/la jove donant-li un espai d’acollida.

Si el domicili compta amb un espai com terrassa, balcó, pati interior o similar, utilitzar-lo en els moments de tensió per evitar escalades a la relació; si no surt l’adolescent pot ser un altre membre de la família qui el necessiti per aclarir-se o regular el malestar. Si no hi ha un lloc físic, buscar la manera de poder “sortir”, ja sigui utilitzant la música -si pot ser amb cascos- com a manera d’aïllar-se una mica, una dutxa, posar-se a fer exercici o allò que sentim que ajudi a esbargir-se i que iniciatives socials molt creatives estan posant al nostre abast.

Aquest conjunt de mesures busquen facilitar la convivència davant una situació difícil de viure i transitar per tothom. Però entenem que en algunes circumstàncies poden ser insuficients donat que el menor no vol o no pot acceptar aquestes restriccions i els límits imposats de no sortir de casa. En aquests moments és necessari que els pares i mares acceptin també les seves limitacions i que evitin escalades de confrontació que generin violència.

Contacta amb nosaltres
Equip d’Atenció al Menor (EAM)
C. Vila i Vilà, 16  2ª planta
08003 Barcelona
Tel. 93 324 88 94

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 3.7 / 5. Nombre de vots: 3

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *