Press "Enter" to skip to content

Entrevistem a Sara Muñoz i Raúl Alcázar

La tasca que realitzem des de l’Hotel Salut per a persones vulnerables  ha permès millorar l’autocura i el suport més social i emocional

El passat mes de maig vam engegar la gestió d’un nou servei residencial a la ciutat de Barcelona. Un Hotel Salut per a persones que han donat positiu a les proves de la COVID-19 o presenten símptomes de la malaltia i, que degut a la seva situació de vulnerabilitat socioeconòmica i/o de carència d’una llar o habitatge, no poden fer el confinament a nivell domiciliari. Es tracta d’un servei d’àmbit social i sanitari pioner a tot l’Estat que impulsa el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Municipal de Serveis Socials i que cogestionem des de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials amb l’Equip d’Atenció Primària 2k Gaudí.

Per conèixer en primera persona el balanç de com està funcionant aquest projecte, entrevistem a els nostres companys de l’Hotel Salut la Sara Muñoz, Coordinadora de l’Equip Social de l’Hotel Salut i el Raúl Alcázar, Director Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials.

P: Com és el dia a dia en l'Hotel Salut?

Sara: El nostre equip de professionals de l’àmbit social s’encarrega de cobrir i garantir necessitats bàsiques diàries com coordinar els àpats, comprovar que les habitacions tenen una climatització adequada, distribuir els productes d’higiene, coordinar el servei de bugaderia o oferir roba si necessiten; realitzar un acompanyament emocional a diari a través de trucades telefòniques de voluntaris i voluntàries de Sant Pere Claver, promoure activitats de lleure com videotrucades o fitxes, acompanyar-los a la terrassa; realitzar rondes socials i mèdiques amb l’equip sanitari, donar suport en la presa de medicació…

P: Quins reptes ha plantejat l’adaptació d’un establiment hoteler en un Hotel Salut?

Raúl: El repte principal és com dissenyar un nou concepte d’atenció social i sanitari en un entorn preparat per al descans (hotel) però no per a estar-hi confinat com a mínim 15 dies. Ha estat necessari reinventar les tasques professionals i la manera de relacionar-se i vincular-se amb els pacients a més d’adaptar els espais i la seva senyalització. Hem adaptat un espai pensat per al descans i el lleure en un espai d’atenció social i de salut que en cap cas era tampoc un hospital. D’altra banda, les persones usuàries han hagut d’entendre que si bé podien gaudir de les comoditats de les instal·lacions, l’hotel no era accessible al haver d’estar confinats la major part del temps en una habitació.

P: Quins reptes ha hagut d’afrontar l’equip social?  

Sara: El principal repte ha estat poder fer la nostra tasca amb mesures de protecció pròpies d’unitats d’alta seguretat degut al risc de contagi del virus. Paral·lelament, hem hagut de potenciar les nostres habilitats comunicatives: l’expressió facial ha quedat molt limitada degut a l’ús de mascaretes i pantalles i per això la mirada, la veu i els gestos han sigut claus en la comunicació amb les persones que atenem des de l’Hotel Salut. Estem treballant de forma superlativa les mostres d’empatia i preocupació per l’altre i de cura a través de les paraules ja que amb contacte físic no és possible.

“Hem hagut de potenciar les nostres habilitats comunicatives: l’expressió facial ha quedat molt limitada degut a l’ús de mascaretes i pantalles i per això la mirada, la veu i els gestos han sigut claus en la comunicació amb les persones que atenem des de l’Hotel Salut”

P: Desprès de setmanes en funcionament, quina experiència i aprenentatge podríeu compartir?

Raúl: A nivell de les persones que atenem, la seva capacitat d’adaptació, la paciència i la responsabilitat envers la seva salut però també l’empatia i la cura per garantir la nostra protecció. De la mateixa manera que nosaltres fem un seguiment de com estan, ells també ens ho pregunten i s’ofereixen a ajudar-nos. La fragilitat del moment ens ha recordat que la vulnerabilitat és una línia molt fina més a prop del que ens imaginem. A l’hotel salut, hem procurat oferir acompanyament i atenció a les persones que en aquest moment de pandèmia ens necessitaven més que mai per garantir que les seves condicions de vida en aquesta situació d’aïllament no deixin de ser dignes.

A nivell professional, quin aprenentatge està adquirint l’equip al capdavant d’un servei tant pioner com el de l’Hotel Salut per a persones vulnerables?

Raúl: Degut a la distància de seguretat que cal mantenir per evitar els contagis per la COVID-19, ens hem reinventat reforçant i ampliant les nostres competències comunicatives i empàtiques fent servir altres recursos com les videotrucades o la gesticulació, que ens han permès garantir un suport a distància.

Paral·lelament, hem hagut de gestionar la frustració que ens genera aquest distanciament físic i la necessitat d’anar tan protegits. Ha estat complicat perquè per la nostra cultura mediterrània tendim al contacte físic de forma natural i espontània. També hem hagut d’adaptar-nos i renunciar a no tenir un accés immediat a la persona, doncs per a interactuar és necessari que ens equipem completament per garantir la seguretat de totes i tots i això comporta invertir-hi un temps.

Sara: D’altra banda, com l’atenció que oferim des del recurs és molt concreta i concisa perquè l’estada de les persones usuàries és molt curta -normalment estant màxim 15 dies i en algun cas, excepcionalment, 30 dies- hem hagut de reconèixer les nostres pròpies limitacions individuals i com a equip per fer la nostra tasca. Perquè acompanyar una persona no et dóna les eines per solucionar la seva vida, de vegades el millor suport és acompanyar perquè la persona sàpiga i senti realment que no està sol/a.

“Estem treballant de forma superlativa les mostres d’empatia i preocupació per l’altre i de cura a través de les paraules ja que el contacte físic no és permès” 

Fins quan tindrà continuïtat el projecte? Com es donarà resposta a aquestes persones amb dificultats d’habitatge desprès del tancament del servei?

Raúl: De moment, estem planificant que el projecte tindrà durada fins a finals d’agost. Des dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona es dóna suport amb els tràmits de retorn al lloc d’habitatge habitual o s’ajuda a buscar un recurs de sortida, sigui municipal o privat, perquè les persones que hem atès no quedin en situació de carrer desprès de la seva estada a l’Hotel Salut.

Com ha sigut la col·laboració entre les administracions públiques impulsores del projecte: el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Municipal de Serveis Socials?

Raúl: Aquest projecte ha suposat una bona oportunitat perquè dues administracions amb competències diferenciades puguin treballar juntes en un objectiu comú. D’aquesta experiència de conjunció integral de l’atenció social i sanitària segurament s’extrapolaran els èxits que s’estan aconseguint replicant-los en projectes futurs adreçats a la cura i l’atenció  de la salut mental, emocional i física de la persona. 

I la col·laboració amb l’Equip d’Atenció Primària 2k Gaudí? Com s’ha creat equip entre l’àmbit social i sanitari?

Sara: La relació ha estat bona i molt facilitadora ja que és un equip molt implicat i motivat. Està integrat per professionals sanitaris que es van presentar voluntaris per treballar a l’hotel. S’ha fet un bon tàndem amb el nostre equip de professionals de l’àmbit social per dur a terme un treball transversal i multidisciplinar. Els hem acompanyat en les rondes mèdiques per donar el suport que es pogués necessitar, sobretot en l’abordatge de persones amb dificultat relacional realitzant nosaltres aquest suport i en situacions més complexes activant el servei ESMES si ha estat necessari.

Arrel de la pandèmia, quines han estat les dificultats afegides amb les quals s’han trobat les persones en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i de carència d’una llar o habitatge? Es parla que aquesta emergència sanitària ha exposat a moltes famílies a la vulnerabilitat. Què heu pogut comprovar?

Raúl: No tenir una llar no permet fer un confinament i per tant han vist minvat el seu dret de preservar la seva salut per prevenir-se de contagis. Per altra banda, algunes de les persones ateses tenen dificultat d’autocura o per demanar suport i en aquests casos és, especialment, on ha estat clau la nostra tasca de seguiment i acompanyament diari del seu estat general.

Per què, si des de les administracions es parla de reduir les desigualtats socials, aquest col·lectiu de persones vulnerables no podien accedir a qualsevol altre hotel salut obert per a la població en general? Quin sentit té discriminar i separar?

Raúl: Inicialment els hotels salut es van pensar únicament per oferir suport sanitari. Amb aquesta experiència es va valorar que pels col·lectius més vulnerables era necessari incorporar personal d’atenció social que vetllés per les necessitats que poguessin tenir. Ja sigui documental però sobretot en l’ocupació del temps durant la quarantena i sobretot a nivell de suport emocional. Com aquest col·lectiu és especialment fràgil es va decidir crear un recurs on poder garantir i combinar aquesta doble assistència: social i sanitària. D’aquesta experiència probablement se’n desprengui que si en un futur són necessaris nous Hotels Saluts tots ja contemplin la combinació social i mèdica, doncs és en situacions com la viscuda per la pandèmia que la majoria de persones (siguin del col·lectiu que siguin) ens podem sentir vulnerables i necessitar un suport, també, emocional.

“D’aquesta experiència probablement se’n desprengui que si en un futur són necessaris nous Hotels Saluts tots ja contemplin la combinació social i mèdica, doncs és en situacions com la viscuda per la pandèmia que la majoria de persones (siguin del col·lectiu que siguin) ens podem sentir vulnerables i tenim la necessitat de tenir a l’abast un suport emocional”

Com se senten les persones que acompanyeu? Quina valoració fan del servei?

Sara: Totes les persones que hem atès i han passat una estada amb nosaltres han complimentat una enquesta de satisfacció del servei. Fins a data d’avui, la resposta ha estat molt positiva, perquè s’han sentit ben cuidats i atesos. L’equip ha tingut molta cura de fer una acollida càlida i propera als usuaris i usuàries i d’igual manera en fer un acomiadament afectuós.

S’han pogut crear alguns vincles entre l’equip de professionals i els hostes?

Sara: Malgrat que la majoria d’ells no estan més de 15 dies a l’Hotel Salut, és significatiu que en el poc temps que han estat s’hagi pogut crear un bon vincle. Ho hem vist en els acomiadaments quan molts s’emocionen i ens dediquen un discurs per donar-nos les gràcies. Inclús alguns d’ells o elles, quan ja han rebut l’alta han seguit venint a saludar-nos, portar-nos algun detall o desitjar-nos un bon dia. Resulta simbòlic, però aquests gestos ens recorden el valor i l’impacte de la nostra tasca.

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 4.9 / 5. Nombre de vots: 22

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *