Menu Close

Les agressions interpersonals al món virtual. És diferent el bullying a les xarxes del que es produeix al món real?

La Càpsula · El fet que les agressions a les xarxes puguin ser menys visibles pels adults referents fa pensar en la possibilitat que el cyberbullying, respecte al bullying tradicional, comporti més riscos

Autora:

Ainoa Mateu. Psicòloga Clínica. Centre de Salut Mental Infantil I Juvenil Sants-Montjuïc (CSMIJ).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

En el bullying a les xarxes o cyberbullying les agressions interpersonals poden ocórrer en múltiples contextos i arriben ràpidament a àmplies audiències, comportant conseqüències negatives per als infants i/o adolescents implicats. Pares, mares i educadors/es són peces vitals per combatre’l.

En l’actualitat, infants i adolescents han adoptat les noves tecnologies de la informació com una forma habitual de comunicació. Aquestes estan en procés constant d’evolució i expansió, pel que pràcticament cada setmana apareixen noves aplicacions que permeten la comunicació virtual i/o millories en les ja existents. Això suposa canvis ràpids i constants en les tecnologies utilitzades per a la comunicació interpersonal: per exemple, des de l’ús de missatges de text mitjançant telèfons mòbils fa uns anys, a l’aparició dels telèfons intel·ligents i l’ús de la missatgeria instantània i de les aplicacions de diferents xarxes socials.

L’ús d’aquestes noves tecnologies per part d’infants i adolescents té indubtablement avantatges, però també representa la possibilitat d’un ús perjudicial, especialment pel que fa a l’ús de les tecnologies de la comunicació per a l’agressió interpersonal.

El bullying a les xarxes (més conegut pel terme anglès cyberbullying) es defineix com un acte agressiu intencional dut a terme per un individu o grup, de forma repetida, contra una víctima que es troba en una posició difícil per a defensar-se. Aquesta definició comparteix moltes característiques amb la definició de bullying tradicional (el que ocorre en el món real o offline): la intencionalitat de causar dany, la desigualtat de poder entre l’agressor/s i la víctima i la persistència de les agressions. Respecte a aquesta última característica, les xarxes socials tenen la particularitat de poder compartir ràpidament la informació amb moltes persones i que aquestes persones la puguin compartir de nou una i altra vegada; així com la dificultat de poder fer desaparèixer la informació que ha estat compartida en alguna ocasió. La rapidesa de poder arribar a àmplies audiències fins i tot en pocs segons, juntament amb el fet que les agressions poden ocórrer en qualsevol moment del dia i en qualsevol context (no només a l’escola, o en el camí de l’escola a casa, com en el bullying tradicional), la fàcil opció a l’anonimat de l’agressor/s i el fet que aquest tipus d’agressions a les xarxes puguin ser menys visibles pels adults referents (mestres, pares i mares), fa pensar en la possibilitat que el cyberbullying, respecte al bullying tradicional, comporti més riscos o almenys uns riscos específics afegits pels infants o adolescents que el pateixen.

El percentatge d’adolescents que estan involucrats en el cyberbullying varia segons els estudis i països analitzats entre el 10% i el 40%. Tot i que no hi ha un acord absolut respecte al gènere, sembla que les noies serien més propenses a experimentar bullying a les xarxes, fet que es relaciona amb el major ús de les xarxes socials que fan les noies respecte als nois.

Agressors i/o víctimes

Tant en el bullying com en el cyberbullying podem distingir diferents rols dels implicats: l’agressor/s, la víctima i els espectadors (que sovint són un important factor de manteniment de les agressions). A més a més, ens trobem amb l’existència, tot i que en una minoria, d’un grup d’infants o adolescents que exerceixen a la vegada dos d’aquests rols en diferents relacions interpersonals: tant el d’agressor com el de víctima. Per a aquests infants i adolescents -que són víctimes de bullying però al mateix temps ells també agredeixen a altres- la investigació mostra les pitjors conseqüències, especialment si parlem de salut mental, presentant una varietat d’alteracions, tant de les emocions com de la conducta, i més severes que en els altres grups (el que només són agressors o víctimes). Aquest patiment pot tenir repercussions al llarg de tota la vida, ja que hi ha estudis de seguiment a llarg termini que han demostrat que les persones que han patit bullying a la seva infància/adolescència mostren majors problemes de salut mental en l’edat adulta.

“Hi ha estudis de seguiment a llarg termini que han demostrat que les persones que han patit bullying a la seva infància/adolescència mostren majors problemes de salut mental en l’edat adulta”

Quan parlem de bullying tradicional podem distingir diferents tipologies o metodologies com l’agressió física, la verbal i la relacional (l’exclusió). El debat està obert pel que fa al grau de solapament de cada una d’aquestes tipologies de bullying tradicional i de cyberbullying, tot i que els estudis científics més recents mostren un grau de solapament considerable assenyalant que molts d’aquells que pateixen cyberbullying també pateixen bullying tradicional. Pel que, el bullying a les xarxes s’ha convertit en una nova forma de continuar victimitzant, majoritàriament, a aquells que ja patien bullying tradicional, fent que ara les agressions no ocorrin només en determinats contextos com l’escola, sinó que s’estenguin també a qualsevol altre context, fins i to quan l’infant o adolescent està a la seva habitació.

“El bullying a les xarxes s’ha convertit en una nova forma de continuar victimitzant, majoritàriament, a aquells que ja patien bullying tradicional”

Tot i el potencial impacte negatiu del cyberbullying, en aquells casos en que ens trobem amb un solapament amb el bullying tradicional, les anàlisis estadístiques atribueixen la major part a aquest últim. És a dir que el bullying tradicional ja és responsable per si sol de la major part de conseqüències negatives per a les víctimes que observem, en aquells casos en que es pateix tant bullying tradicional com cyberbullying. Tot i així, cal recordar que el bullying a les xarxes de forma aïllada també pot ser responsable de conseqüències, fins i tot dramàtiques en alguns casos (com el suïcidi), i de danys i malestar psicològic significatius, incloent símptomes i/o trastorns mentals com l’ansietat i la depressió. La severitat d’aquests estarà modulada pel grau de suport de l’entorn, i les estratègies d’afrontament i capacitat de resiliència de la pròpia víctima. Per aquest motiu, cal tenir en compte que els infants amb vulnerabilitats prèvies tindran un major risc de patir danys, i d’altra banda, aquells amb millors habilitats en l’ús de noves tecnologies i que disposin d’un suport social ampli, tindran més possibilitats de fer front a les agressions a les xarxes.

Pares, mares i educadors/es, peces vitals per combatre el bullying a les xarxes

Així mateix, és important destacar el rol dels pares, mares i les escoles en la prevenció del bullying. D’una banda, els pares i les mares monitoritzant i mostrant interès per l’ús que fan els seus fills i filles de les noves tecnologies i en particular de les xarxes socials, sempre des d’una posició de confiança i respecte mutu. D’altra banda, les escoles incloent polítiques de prevenció, detecció i actuació davant tant del bullying tradicional com del bullying a les xarxes, i incloent en el seu currículum informació i aprenentatge d’habilitats sobre l’ús segur d’internet.

Referències bibliogràfiques:

  • Przybylski, A. B. (2017). Cyberbullying and adolescent well-being in England: a population-based cross-sectional study. The Lancet Child & Adolescent Health, 1(1), 19-26.
  • Smith P. K., et al. (2008). Cyberbullying: its nature and impact in secondary school pupils. J Child Psychol Psychiatry, 49(4), 376-85.
  • Waasdorp, T. E., & Bradshwaw, C. P. (2015). The overlap between cyberbullying and traditional bullying. J Adolesc Health, 56(5), 483-8.
  • SMITH, Peter K. (2018). How research on cyberbullying has developed. En línia. Internet (15 de març 2019). Accessible aquí

Enllaços d’interès:

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 1 / 5. Nombre de vots: 1

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Posted in La Càpsula · Articles divulgatius d'actualitat, Salut Mental