Menu Close

Les agressions interpersonals al món virtual

La Càpsula · El fet que les agressions a les xarxes puguin ser menys visibles pels adults referents fa pensar en la possibilitat que el cyberbullying, respecte al bullying tradicional, comporti més riscos

És diferent el bullying a les xarxes del que es produeix al món real?

Autora:

Ainoa Mateu. Psicòloga Clínica. Centre de Salut Mental Infantil I Juvenil Sants-Montjuïc (CSMIJ).
Sant Pere Claver – Fundació Sanitària

En el bullying a les xarxes o cyberbullying les agressions interpersonals poden ocórrer en múltiples contextos i arriben ràpidament a àmplies audiències, comportant conseqüències negatives per als infants i/o adolescents implicats. Pares, mares i educadors/es són peces vitals per combatre’l.

En l’actualitat, infants i adolescents han adoptat les noves tecnologies de la informació com una forma habitual de comunicació. Aquestes estan en procés constant d’evolució i expansió, pel que pràcticament cada setmana apareixen noves aplicacions que permeten la comunicació virtual i/o millories en les ja existents. Això suposa canvis ràpids i constants en les tecnologies utilitzades per a la comunicació interpersonal: per exemple, des de l’ús de missatges de text mitjançant telèfons mòbils fa uns anys, a l’aparició dels telèfons intel·ligents i l’ús de la missatgeria instantània i de les aplicacions de diferents xarxes socials.

L’ús d’aquestes noves tecnologies per part d’infants i adolescents té indubtablement avantatges, però també representa la possibilitat d’un ús perjudicial, especialment pel que fa a l’ús de les tecnologies de la comunicació per a l’agressió interpersonal.

El bullying a les xarxes (més conegut pel terme anglès cyberbullying) es defineix com un acte agressiu intencional dut a terme per un individu o grup, de forma repetida, contra una víctima que es troba en una posició difícil per a defensar-se. Aquesta definició comparteix moltes característiques amb la definició de bullying tradicional (el que ocorre en el món real o offline): la intencionalitat de causar dany, la desigualtat de poder entre l’agressor/s i la víctima i la persistència de les agressions. Respecte a aquesta última característica, les xarxes socials tenen la particularitat de poder compartir ràpidament la informació amb moltes persones i que aquestes persones la puguin compartir de nou una i altra vegada; així com la dificultat de poder fer desaparèixer la informació que ha estat compartida en alguna ocasió. La rapidesa de poder arribar a àmplies audiències fins i tot en pocs segons, juntament amb el fet que les agressions poden ocórrer en qualsevol moment del dia i en qualsevol context (no només a l’escola, o en el camí de l’escola a casa, com en el bullying tradicional), la fàcil opció a l’anonimat de l’agressor/s i el fet que aquest tipus d’agressions a les xarxes puguin ser menys visibles pels adults referents (mestres, pares i mares), fa pensar en la possibilitat que el cyberbullying, respecte al bullying tradicional, comporti més riscos o almenys uns riscos específics afegits pels infants o adolescents que el pateixen.

El percentatge d’adolescents que estan involucrats en el cyberbullying varia segons els estudis i països analitzats entre el 10% i el 40%. Tot i que no hi ha un acord absolut respecte al gènere, sembla que les noies serien més propenses a experimentar bullying a les xarxes, fet que es relaciona amb el major ús de les xarxes socials que fan les noies respecte als nois.

Agressors i/o víctimes

Tant en el bullying com en el cyberbullying podem distingir diferents rols dels implicats: l’agressor/s, la víctima i els espectadors (que sovint són un important factor de manteniment de les agressions). A més a més, ens trobem amb l’existència, tot i que en una minoria, d’un grup d’infants o adolescents que exerceixen a la vegada dos d’aquests rols en diferents relacions interpersonals: tant el d’agressor com el de víctima. Per a aquests infants i adolescents -que són víctimes de bullying però al mateix temps ells també agredeixen a altres- la investigació mostra les pitjors conseqüències, especialment si parlem de salut mental, presentant una varietat d’alteracions, tant de les emocions com de la conducta, i més severes que en els altres grups (el que només són agressors o víctimes). Aquest patiment pot tenir repercussions al llarg de tota la vida, ja que hi ha estudis de seguiment a llarg termini que han demostrat que les persones que han patit bullying a la seva infància/adolescència mostren majors problemes de salut mental en l’edat adulta.

“Hi ha estudis de seguiment a llarg termini que han demostrat que les persones que han patit bullying a la seva infància/adolescència mostren majors problemes de salut mental en l’edat adulta”

Quan parlem de bullying tradicional podem distingir diferents tipologies o metodologies com l’agressió física, la verbal i la relacional (l’exclusió). El debat està obert pel que fa al grau de solapament de cada una d’aquestes tipologies de bullying tradicional i de cyberbullying, tot i que els estudis científics més recents mostren un grau de solapament considerable assenyalant que molts d’aquells que pateixen cyberbullying també pateixen bullying tradicional. Pel que, el bullying a les xarxes s’ha convertit en una nova forma de continuar victimitzant, majoritàriament, a aquells que ja patien bullying tradicional, fent que ara les agressions no ocorrin només en determinats contextos com l’escola, sinó que s’estenguin també a qualsevol altre context, fins i to quan l’infant o adolescent està a la seva habitació.

“El bullying a les xarxes s’ha convertit en una nova forma de continuar victimitzant, majoritàriament, a aquells que ja patien bullying tradicional”

Tot i el potencial impacte negatiu del cyberbullying, en aquells casos en que ens trobem amb un solapament amb el bullying tradicional, les anàlisis estadístiques atribueixen la major part a aquest últim. És a dir que el bullying tradicional ja és responsable per si sol de la major part de conseqüències negatives per a les víctimes que observem, en aquells casos en que es pateix tant bullying tradicional com cyberbullying. Tot i així, cal recordar que el bullying a les xarxes de forma aïllada també pot ser responsable de conseqüències, fins i tot dramàtiques en alguns casos (com el suïcidi), i de danys i malestar psicològic significatius, incloent símptomes i/o trastorns mentals com l’ansietat i la depressió. La severitat d’aquests estarà modulada pel grau de suport de l’entorn, i les estratègies d’afrontament i capacitat de resiliència de la pròpia víctima. Per aquest motiu, cal tenir en compte que els infants amb vulnerabilitats prèvies tindran un major risc de patir danys, i d’altra banda, aquells amb millors habilitats en l’ús de noves tecnologies i que disposin d’un suport social ampli, tindran més possibilitats de fer front a les agressions a les xarxes.

Pares, mares i educadors/es, peces vitals per combatre el bullying a les xarxes

Així mateix, és important destacar el rol dels pares, mares i les escoles en la prevenció del bullying. D’una banda, els pares i les mares monitoritzant i mostrant interès per l’ús que fan els seus fills i filles de les noves tecnologies i en particular de les xarxes socials, sempre des d’una posició de confiança i respecte mutu. D’altra banda, les escoles incloent polítiques de prevenció, detecció i actuació davant tant del bullying tradicional com del bullying a les xarxes, i incloent en el seu currículum informació i aprenentatge d’habilitats sobre l’ús segur d’internet.

Referències bibliogràfiques:

  • Przybylski, A. B. (2017). Cyberbullying and adolescent well-being in England: a population-based cross-sectional study. The Lancet Child & Adolescent Health, 1(1), 19-26.
  • Smith P. K., et al. (2008). Cyberbullying: its nature and impact in secondary school pupils. J Child Psychol Psychiatry, 49(4), 376-85.
  • Waasdorp, T. E., & Bradshwaw, C. P. (2015). The overlap between cyberbullying and traditional bullying. J Adolesc Health, 56(5), 483-8.
  • SMITH, Peter K. (2018). How research on cyberbullying has developed. En línia. Internet (15 de març 2019). Accessible aquí

Enllaços d’interès:

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 0 / 5. Nombre de vots: 0

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Posted in Fundació Sanitària, Fundació Serveis Socials, Fundació Tutelar, Grup Sant Pere Claver, Institut Docent i Recerca, La Càpsula