És evident que com a societat amb la situació del COVID-19 i el confinament no ens havíem proveït amb prou recursos sanitaris ni socials ni econòmics per quelcom de tanta magnitud. Però i de resiliència… com anem? Com sortiran els nostres infants d’aquesta experiència de confinament? Ens hem preparat prou? Hem dotat als infants de les eines per ser resilients? En aquest “primer món”, el nostre, on semblaria predominar una certa sobreprotecció de la infància –que no pateixin, que siguin feliços– hem tingut prou en compte que les dificultats, tard o d’hora, arriben, que les coses canvien, que la seguretat que els garantíem als nens i nenes podia tenir excepcions com aquesta?