01/12/17 La Fundació Pere Tarrés i Sant Pere Claver – Fundació Sanitària en col·laboració amb l’Institut Docent i de Recerca hem presentat l’informe “Impacte dels factors socials en l’atenció a la Salut Mental”. Un estudi empíric en els centres de salut mental infantil, juvenil i d’adults en el districte de Sants Montjuïc que s’ha realitzat amb l’objectiu d’identificar quins són els factors socials de risc i com aquests influeixen en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental.
L’informe analitza les dificultats i complexitats que té l’atenció a la salut mental quan la vulnerabilitat i el risc d’exclusió és present en l’entorn social i familiar del pacient. El document també inclou recomanacions per oferir propostes de millora en la forma en què els diferents recursos assistencials atenen a les persones amb trastorns mentals i el seu entorn.
Durant la presentació Pilar Solanes, cap del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, va definir l’informe com “un instrument que posem a l’abast de la ciutat per millorar l’atenció a la salut mental i que complementa altres iniciatives exitoses que també s’estan fent en altres districtes”.
La presència de factors socials de risc té un impacte negatiu sobre la salut mental de la població i augmenta la complexitat de la seva atenció. En aquest sentit, el 45% dels pacients atesos en els dispositius de salut mental del districte de Sants Montjuïc presenta una mitjana de 3 factors socials de risc que comporten una major complexitat de la seva atenció. El perfil majoritari dels pacients en salut mental a Sants-Montjuïc correspon a homes de nacionalitat espanyola, inactius, amb una mitjana d’edat de 47 anys i amb factors socials de risc acumulats. En la població infanto juvenil, el perfil més freqüent correspon a nens de 12 anys que no estan cursant el nivell educatiu que els pertoca per edat.
Entre els ítems analitzats s’han tingut en compte, entre altres factors, l’edat actual i d’inici del trastorn mental, la nacionalitat, el nivell d’estudis, la situació laboral, el nivell socioeconòmic de l’usuari i de la seva família, les condicions de salut general i de la salut mental, si pateix situacions vitals crítiques i factors de risc que condicionen la seva atenció en salut mental. “Com més complicada sigui la situació de la persona, més factors de risc acumula i més complexa es fa la seva atenció en els centres de salut mental” va assenyalar Montserrat Martínez Melo, cap de Metodologia i Estudis en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés i directora de la recerca.
Per la seva banda, Lluís Mauri, director de Sant Pere Claver- Institut Docent Recerca, va destacar que “incloure les dimensions socials en la història clínica pot ajudar als professionals mèdics a fer un diagnòstic i tractament més complet”. Poder arribar a aquest nivell d’exigència implica major coordinació i informació entre tots els professionals que formen els equips assistencials però també ajuda a la gestió de les expectatives de la persona atesa, de la seva família i del seu entorn.
L’informe, que ha comptat amb el suport i el finançament del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i té vocació d’esdevenir el primer esglaó territorial d’un futur sistema d’Observació i Anàlisi en altres districtes de la ciutat.
Necessitats creixents en l’atenció als problemes de salut mental
En els darrers anys s’han publicat diferents informes que evidencien les necessitats creixents en l’atenció als problemes de salut mental i l’afectació desigual en funció, entre altres factors, del territori on viuen les persones i els factors socials de risc que hi tenen associades.
En aquest sentit, tant els informes de salut mental de Barcelona com les anàlisis sobre les desigualtats en la renda remarquen la necessitat de prioritzar, encara més, les polítiques en salut mental sobretot en els barris de la ciutat amb indicadors socioeconòmics més desfavorits.
L’Enquesta de Salut de Catalunya posa de manifest la relació estadística entre condicions socioeconòmiques i els problemes de salut mental. Altres estudis demostren també la relació entre crisis econòmica i ansietat o depressió.
Principals conclusions
L’estudi mostra que un 73% de la població atesa pels centres de salut mental del districte Sants-Montjuïc tenen una situació econòmica baixa, amb una majoria de població inactiva (54%) i una taxa d’atur del 24,4%, 13 punts per sobre del conjunt de la ciutat (11,6%). El 71% ha viscut situacions vitals crítiques com maltractament o assetjament, diversos ingressos psiquiàtrics, morts significatives, abandonament, problemes amb la justícia o desnonaments. A més, un 54% no té cap factor protector que pugui mitigar la situació que viu.
Així, el 60% de les persones analitzades es troba en situació de risc social per la combinació de diferents factors socials, sent 1 de cada 4 els casos d’alt risc. Un 45% dels pacients atesos tenen molts o bastants factors socials de risc amb una mitjana de fins a 3 per pacient, essent els més freqüents de l’àmbit relacional (aïllament, marginació) i laboral (atur o precarietat laboral), alhora que es constata que es tracta d’una població amb pocs factors protectors (xarxes personals i familiars empobrides i escassa participació comunitària). Tot això porta a que en un 63,1% siguin pacients que els professionals consideren que són d’elevada complexitat, doncs la seva correcta atenció requereix no tan sols d´un maneig clínic adequat dirigit a millorar la seva simptomatologia, sinó també un acurat maneig de la seva situació social que comporta sovint el treball en xarxa coordinat entre professionals de diferents serveis (mèdics, socials, formatius, d’inserció laboral, etc.).
L’estudi també assenyala que menys del 10% dels casos atesos són persones amb nacionalitat estrangera. La dificultat de l’idioma i els estigmes contra les persones que tenen trastorns mentals en algunes comunitats estrangeres provoquen que moltes d’elles no arribin als serveis sanitaris i no rebin una assistència adequada a la seva patologia.
L’informe conclou doncs que la presència de factors socials de risc té un impacte negatiu sobre la salut mental de la població, i augmenta la complexitat de la seva atenció.
Recomanacions per a l’assistència en salut mental
L’informe també inclou recomanacions per fer propostes de millora en la forma en què els diferents recursos assistencials atenen a les persones amb trastorns mentals i el seu entorn, no només des de la vessant sanitària o dels sistemes socials sinó també a l’hora de prioritzar o reorientar actuacions o millorar les polítiques públiques de salut mental.
Les principals recomanacions que es presenten són:
- La necessitat de fer de forma sistemàtica en els Centres de Salut Mental un “diagnòstic de la vulnerabilitat” com a eina per orientar les estratègies d´intervenció, ampliant les evidències disponibles a altres territoris de la ciutat amb la creació d´un observatori de la vulnerabilitat en l´atenció a la salut mental que pugui dissenyar programes basats en la evidència, l´avaluació i l´aprenentatge, així com un recull de bones pràctiques.
- Fomentar els programes de suport comunitari amb la creació de dispositius participats per tots els agents possibles. En aquest sentit la iniciativa de l´Ajuntament de promoure taules de salut mental dels districtes a través del Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-22 es valoren molt positivament.
- Impulsar l´associacionisme i la participació social i comunitària que facilitin la disminució de la solitud i l’aïllament, factors que faciliten l cronificació dels trastorns mentals.
- Reforçar els programes relacionats amb les capacitats parentals i les polítiques de conciliació per disminuir la vulnerabilitat en que es troben molts infants i adolescents, alhora que es recomana la creació d´espais de consulta jove per aquesta població per promoure la prevenció i la promoció de la salut mental en aquesta etapa.
Veure i descarregar Informe “Impacte dels factors socials en l’atenció a la salut mental”
Notícia CatalunyaPress: La mayoría de pacientes de salud mental en Sants-Montjuïc está en situación de riesgo social