Menu Close

Impacte dels factors socials en l’atenció a la salut mental al districte de Sant Andreu

  • Més del 40% de les persones amb una patologia de salut mental presenta factors socials de risc
  • La desigualtat i la vulnerabilitat fruit de la crisi social i econòmica incideixen en la salut mental de la ciutadania amb patologies cada vegada més complexes
  • Segons aquesta investigació, el maltractament o assetjament (48,6%), els abandonaments (33,6%) i les morts significatives (31,8%) són les principals causes de risc a nivell de salut mental

La Fundació Pere Tarrés, la Fundació Vidal i Barraquer, la Fundació Eulàlia Torras de Beà i Sant Pere Claver – Fundació Sanitària en col·laboració amb l’Institut Docent i Recerca han treballat conjuntament de nou en l’estudi “Impacte dels factors socials en l’atenció a la salut mental” en aquesta ocasió en el districte de Sant Andreu amb l’objectiu d’identificar quins són els factors socials de risc i com aquests influeixen en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental en els centres de salut mental infantil, juvenil i d’adults en aquesta àrea de Barcelona ciutat.

L’informe, que va fer pública la seva primera edició l’any 2017 amb un estudi del districte de Sants-Montjuïc, analitza també les dificultats i complexitats amb les quals es troben els equips d’atenció a la salut mental quan l’entorn social i familiar de la persona atesa es caracteritza per una situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.

Els principals resultats i conclusions de la recerca a Sant Andreu es van presentar el 21 de setembre a la Taula de Salut Mental d’aquest districte, durant una sessió de treball amb representats dels agents en salut mental del barri. La presentació va anar a càrrec de Rosalina Alcalde, Cap de Metodologia i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, i de Lluís Mauri, Director de l’Institut Docent i Recerca de Sant Pere Claver. Posteriorment, el 6 d’octubre ambdós també van compartir l’estudi amb la Taula de Salut Mental de Sants-Montjuïc centrant-se, en aquesta ocasió, en els resultats obtinguts l’any 2017 i realitzant una comparativa amb els resultats de Sant Andreu.

Metodologia quantitativa i qualitativa

La investigació s’ha desenvolupat implementant una metodologia que combina paràmetres quantitatius i qualitatius. En una primera fase s’ha analitzat la literatura científica específica per definir un marc teòric que es fonamenta  en els diferents eixos de desigualtat generats pel context socio-econòmic i polític com són la classe social, el gènere, l’edat, l’origen i el territori de les persones incloses en la mostra de la recerca.

El marc teòric identifica set factors de risc que incideixen en els processos d’exclusió social: factors relacionals personals, relacionals familiars, laborals, educatius, econòmics, socials, sociosanitaris i residencials. Entre els ítems analitzats s’han tingut en compte el nivell d’estudis, la situació laboral, el nivell socioeconòmic del pacient i el de la seva família, l’estat de salut general i de salut mental i, entre altres, si ha viscut situacions vitals crítiques i factors de risc que condicionen la seva atenció en salut mental.

En una fase posterior de la recerca, s’han realitzat enquestes per recopilar informació de forma estandarditzada i s’han fet entrevistes als professionals de Sant Andreu per involucrar els agents socials en la conceptualització del marc de treball i les hipòtesis.

Perfil de les persones ateses en el centres de salut mental i principals conclusions

Com ja es va identificar en la recerca de Sants-Montjuïc, l’estudi del districte de Sant Andreu conclou també que la presència de factors socials de risc té un impacte negatiu sobre la salut mental de la població i augmenta la complexitat de la seva atenció.

Per una banda, l’acumulació de factors socials de risc influeix negativament en la salut mental de les persones i provoca una major demanda del servei d’assistència en salut mental. Per l’altra, la situació de vulnerabilitat de les persones usuàries augmenta la complexitat dels casos que requereixen una major atenció, provocant sobrecàrrega en l’assistència per manca de recursos.

Així doncs, de la mostra analitzada a Sant Andreu s’extreu que més del 40% de les persones ateses als centres de salut mental presenta bastants o molts factors socials de risc i que el 43% compta amb cap o pocs factors protectors (familiars, xarxa personal o social, àmbit comunitari i personals/individuals).

El perfil majoritari de les persones adultes correspon a dones d’uns 34-35 anys, amb formació inferior a l’Educació Secundària Obligatòria, en situació inactiva i/o amb alta taxa d’atur que viuen en llars sense fills/es i que han passat per situacions vitals crítiques i no compten amb factors protectors. Aquest perfil respon al 65% dels adults atesos als CSMA del districte.

Pel que fa als i les pacients infantojuvenils, el 35% són nens d’uns 12 anys, estudiants de Primària o d’Educació Secundària Obligatòria que estan cursant un nivell inferior a la seva edat i que són de nacionalitat espanyola i tenen una situació socioeconòmica baixa.

Impacte factors socials salut mental Sant Andreu

Entre els principals resultats de la investigació també és significatiu que el 50% de les persones ateses en els centres de salut mental presenten una situació de salut complexa o molt complexa i que el 76% ha patit o està patint situacions vitals crítiques. Entre les vivències crítiques identificades destaquen com les tres amb major impacte: les situacions de maltractament o assetjament (48,6%), els abandonaments (33,6%) i les morts significatives (31,8%).

També s’observa un augment dels diagnòstics de cronicitat que allarga a nivell temporal la relació entre l’usuari i el servei de salut mental: els professionals consideren que el 49% de les persones ateses són d´alta complexitat en l’atenció degut a factors clínics, per condicionants socials o per una gestió més complexa.

La recerca reflexa paral·lelament altra dada rellevant relativa al factor de salut de l’entorn del pacient: més del 93% dels usuaris de la xarxa de salut mental de Sant Andreu conviu amb altres familiars amb problemes de salut mental diagnosticats.

Principals orientacions en l’assistència

A partir d’aquestes conclusions, s’afirma que els factors socials han de ser un element per orientar la intervenció en salut mental i la recerca proposa vàries recomanacions amb l’objectiu de contribuir a millorar tant l’atenció com la gestió dels serveis de la xarxa en els barris més desfavorits de Barcelona.

Es recomana, entre altres accions:

  • Validar un sistema d’indicadors de factors socials i de complexitat i sistematitzar el registre de les dimensions socials
  • Impulsar la mirada integral vers les persones i les famílies: superar el rol de pacient i promoure un abordatge integral i no fragmentat
  • Abordar amb coordinació la cronificació i el trauma transgeneracional per reduir-ne la incidència
  • Liderar l’abordatge del risc social en salut mental mitjançant el referent de cas
  • Fomentar programes de suport comunitari i participació social coordinats amb l’atenció a la salut mental
  • Impulsar la formació especialitzada de professionals i la compartició de bones pràctiques
  • Augmentar els recursos de personal i la seva estabilitat
  • Crear figures i taules de treball especialitzades en l’atenció als factors socials de risc

Les dues edicions de la recerca – Sants-Montjuïc i Sant Andreu- han tingut com finalitat determinar l´impacte dels factors socials de risc en l´atenció a la salut mental en dos dels districtes que tenen barris amb renda familiar més baixa de la ciutat  de Barcelona, per determinar quins són els factors socials de risc més prevalents, el perfil de persones ateses més afectades, com augmenta la complexitat de la seva atenció i definir recomanacions al respecte per promoure accions de millora.

T´ha semblat útil aquesta publicació?

Feu clic a una estrella per puntuar-la.

Nota mitjana 5 / 5. Nombre de vots: 1

Cap vot fins ara! Sigues el primer a valorar aquesta publicació.

Si heu trobat útil aquesta publicació ...

Comparteix a les xarxes socials

Lamentem que aquesta publicació no us sigui útil!

Millorem aquesta publicació!

Explica'ns com podem millorar aquesta publicació?

Posted in Fundació Sanitària, General, Grup Sant Pere Claver

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *