A finals d’octubre tancarà l’Hotel Salut Sagrada Família, que des de principis de maig ha esdevingut un recurs més de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona al servei de les persones en situació de sensellarisme, afectats per la COVID19, i al servei també de totes les entitats que gestionen recursos per aquest col·lectiu de la ciutat.
Des de Sant Pere Claver vàrem rebre l’encàrrec d’assumir-ne la gestió de l’equip social, just el dilluns de Pasqua, d’aquesta passada primavera, en l’etapa més dura del confinament i de l’estat d’alarma. Malgrat aquells dies foscos, no vàrem dubtar gens en respondre positivament a l’Ajuntament, a qui agraïm la confiança, i en un temps rècord, i sense gairebé cap reunió presencial, l’Hotel Salut va entrar en funcionament, esdevenint un recurs innovador i pioner a tot l’Estat. I per Sant Pere Claver, tot un exercici d’innovació i eficiència doncs mai abans la nostra organització havia posat en marxa un recurs d’emergència tan complex, amb tan poc temps i en unes condicions tan adverses.
Aquest, ha estat un recurs d’emergència social en el marc d’una pandèmia sanitària que porta associada una crisi econòmica i social sense precedents. Hem fet la tasca com pertoca; compromesos amb el sistema públic i treballant conjuntament amb proveïdors sanitaris que feien el seguiment i control del virus en els residents. En la gestió del recurs hem estat poc visibles, i això també és un bon indicador de què el recurs ha tingut sentit, i ha funcionat bé. De fet, quan els serveis socials funcionen, som i esdevenim invisibles; el sistema rutlla, s’aconsegueixen els objectius, i entitats i professionals tenim la sensació que passem desapercebuts. Els usuaris, la nostra raó de ser, prenen tot el protagonisme, i el nostre acompanyament és des de bambolines, sense fer soroll, silents, sempre un pas enrere (o al costat) acompanyant-los en la seva recuperació, en ritme i rumb que ells decideixen.
Ara toca tancar, esperem que no per vacances, sinó d’una manera definitiva i en el fons és aquest un bon indicador. Malgrat trobar-nos immersos en la segona onada de la pandèmia la xarxa s’ha dotat d’altres recursos i circuits de treball per poder atendre aquest col·lectiu en cas de passar la malaltia i haver-se de confinar. N’hem après, estem preparats i de nou a la disposició del sistema públic per possibles plans de contingència que calgués emprendre. Aquest era un recurs de caràcter extraordinari i tots sabíem que de durada limitada en el temps, com d’altres que varen entrar en funcionament durant els primers mesos de la pandèmia.
"N’hem après, estem preparats i de nou a la disposició del sistema públic per possibles plans de contingència que calgués emprendre"
Tanmateix cal estar alerta. La crisi social que ens porta la pandèmia ens empobreix com a societat en el seu conjunt però de nou i malauradament ens fa més desiguals. Augmenta la pobresa, les desigualtats, i l’impacte del virus i les seves conseqüències socials seran més greus en els col·lectius més necessitats de la nostra societat. De nou plou sobre mullat i l’actual toc de queda els fa extremadament vulnerables. Seguirem doncs reivindicant i visualitzant els seus drets i la imperiosa necessitat, tal com ens ha evidenciat la pandèmia, de major inversió pública en l’àmbit social que permeti disposar de més serveis i millors condicions laborals pels seus professionals.
Per això, és prioritari seguir reforçant la col·laboració amb les entitats del tercer sector que hi treballen des de molt abans que fos aquest un tema integrat en les polítiques públiques. Només amb determinació en les polítiques públiques, lideratges forts, i el treball en xarxa basat en la col·laboració público-privada (la XAPSLLB n’és un bon exemple) podrem fer front a aquest tsunami de crisi social en què ja ens trobem.
"Seguirem reivindicant i visualitzant els seus drets i la imperiosa necessitat, tal com ha evidenciat la pandèmia, de major inversió pública en l’àmbit social que permeti disposar de més serveis i millors condicions laborals pels seus professionals"
Vull remarcar també la bona integració en el barri de l’Eixample i la bona acceptació i integració amb el veïnatge, gràcies a la bona predisposició, en tot moment, i sensibilitat de la propietat i equip gestor de l’Hotel. No era fàcil tampoc per ells i gràcies a la generositat i visió àmplia de les necessitats de la ciutat el projecte va ser possible, exemple, per tant de col·laboració público-privada, entre administració local i entitats privades amb i sense afany de lucre.
Finalment, però el més important, gratitud immensa a tots els professionals que hi heu treballat, amb compromís, professionalitat i coratge i amb el suport de molts companys de la Fundació que també us han ajudat.
Un orgull i privilegi haver fet plegats aquest camí acompanyant als més vulnerables i fent-ho com va dir el metge Adolphe-Marie Gubler, al XIX “curar a vegades, alleujar sovint i consolar sempre“.
Carles Descalzi
Gerent Grup Sant Pere Claver
Octubre 2020