L’ESMES rep gairebé el doble de recursos per a l’atenció en salut mental de persones sensellar 
Fundació SanitàriaFundació Serveis SocialsFundació TutelarGrup Sant Pere ClaverInstitut Docent i Recerca

Visita ESMES

El Conseller de Salut Toni Comín ha visitat l’equip del servei ESMES per anunciar que el Departament de Salut augmenta els recursos destinats en els pressupostos de 2017 per a l’atenció en salut mental de les persones sensellar. L’objectiu és potenciar i millorar la resposta d’assistència sanitària i social a la necessitat urgent d’atendre el col·lectiu de persones sensellar que tenen problemes de salut mental greus i de llarga evolució.

El pressupost creix fins als dos milions d’euros

L’increment es calcula en 907.626 €, un import amb el qual el pressupost total de salut comunitària per atendre les persones sense llar amb necessitat d’assistència en salut mental a tot Catalunya passarà dels 1.188.997,25 € del 2016 als 2.096.623,25 €el 2017.

Amb aquest augment de recursos el programa ESMES també veurà reforçat el seu equip professional passant de 9 a 18 professionals, els quals constitueixen un equip multidisciplinari integrat per psiquiatres, infermers i gestors de casos o treballadors socials que realitzen el seguiment dels pacients un cop estan psicopatològicament estables.

Reunió ESMES

En termes generals, l’itinerari que segueixen les persones sensellar que viuen al carrer i tenen algun problema de salut mental consta de dues fases: la detecció i l’atenció. En coordinació amb els serveis socials des de l’ESMES es treballa per identificar les persones que necessiten aquesta atenció. Desprès, un equip d’infermer i psiquiatre s’adrecen a  elles per intentar establir un vincle de confiança que permeti començar a donar l’assistència mèdica que necessiten. Segons David Clusa, psiquiatre i coordinador de l’equip ESMES i Cap del Departament de Salut Mental de Sant Pere Claver - Fundació Sanitària, “es tracta d’un procés dur perquè els professionals hem de sortir del despatx i intentar aconseguir una relació de complicitat amb aquestes persones que requereixen aquesta atenció”.

L’increment de personal professional permetrà realitzar “molta més intervenció de salut al carrer. Les persones que hi viuen al carrer i que pateixen un trastorn mental són les que estan més desvinculades dels centres assistencials”, ha afirmat Francesca Asensio, psiquiatra i coordinadora de l’equip ESMES.

Una situació social i mèdica que es retroalimenta

Compareixença Conseller ESMES

Durant la seva visita a l’equip de l’ESMES el conseller Toni Comín ha explicat que la situació social i sanitària de les persones en situació de sensellarisme sovint “es retroalimenta, perquè viure al carrer activa els processos de trastorn mental en la meitat dels sensellar de Catalunya i particulament a Barcelona” i que davant aquests casos és imprescindible realitzar un “abordatge simultani des de l’atenció social i des de l’atenció psiquiàtrica” que permeti “aturar l’aïllament d’aquestes persones”.

Les persones amb trastorn mental greu (TMG) són més vulnerables a perdre l’habitatge degut a que presenten més dificultats a establir vincles. A Catalunya es calcula que a hi ha unes 37.000 persones que tenen problemes d’allotjament, de les quals més d’11.500 no tenen llar i un 40% d’aquestes té algun problema de salut mental i/o addiccions. 

L’any 2016, l’ESMES va atendre a 285 persones sensellar

L’Equip d’atenció a la Salut Mental per als Sensellar (ESMES) es va posar en marxa l’any 2007 amb l’objectiu d’apropar l’assistència sanitària i social a les persones en situació de sensellarisme amb problemes de salut mental greus i que viuen al carrer. Des dels seus inicis ofereix una atenció assertiva i comunitària en col·laboració amb els equips municipals d’inserció social. L’any 2016 va atendre 285 persones sense llar en intervencions de carrer, pensions, hostals i a la xarxa de centres d’allotjament, principalment.

El 2016, a Barcelona ciutat es van comptabilitzar un total de 2.914 persones en situació de sensellarisme, de les quals 1.973 van ser allotjades als diversos recursos disponibles: pisos de primera llar (housing first), residències o centres d’allotjament, entre d’altres. En els últims vuit anys s’ha incrementat en 1.162 persones a la ciutat de Barcelona la població sense llar. D’aquestes, el nombre de persones no allotjades en equipaments ha augmentat un 67,4% (de 562 a 941 persones l’any 2016), segons dades estimades del recompte de carrer dels Serveis d’Inserció Social de l’Ajuntament de Barcelona (SIS).


Aquesta entrada s'ha publicat dins de Fundació Sanitària, Fundació Serveis Socials, Fundació Tutelar, Grup Sant Pere Claver, Institut Docent i Recerca i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>