El Recompte 2018 comptabilitza 956 persones dormint al carrer i 2.099 allotjades en equipaments 
Fundació SanitàriaFundació Serveis SocialsFundació TutelarGrup Sant Pere ClaverInstitut Docent i Recerca

Recompte 2018

21/05/2018. La nit del 16 al 17 de maig 925 persones voluntàries han participat entre les 22.00 i les 2.00 hores al Recompte 2018 de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. Els voluntaris/es s’han dividit en 287 grups que han recorregut la ciutat a partir dels 13 punts de trobada un dels quals ha estat l’equipament integral de salut mental per a persones en situació de vulnerabilitat Cal Muns.

En l’edició d’enguany destaca que diverses persones que han viscut al carrer també han participat com a voluntàries i que gairebé la meitat de les persones voluntàries hi participaven per primera vegada.

El Recompte, que enguany arriba a la seva 6ª edició, està organitzat per les 38 entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL). Com cada any, aquesta iniciativa té per finalitat sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat de Barcelona.

Enguany, s’ha comptabilitzat un total de 956 persones dormint a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. L’any passat les xifres registrades durant el Recompte van ser 1.026 dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL a equipaments municipals. Pel que fa a assentaments, durant el 2017 hi va haver una mitjana anual de 444 persones, mentre que durant el 1er trimestre de 2018 aquesta xifra ha pujat a 536.

Distribució per disctrictes

Segons les dades recollides de forma provisional del Recompte 2018, la distribució de persones dormint al carrer segons el districte és la següent (entre parèntesi es mostra la xifra corresponent a l’any 2017):

  • Eixample: 217 persones (210)
  • Ciutat Vella: 210 persones (271)
  • Sants – Montjuïc: 172 persones (188)
  • Sant Martí: 112 persones (131)
  • Sarrià – Sant Gervasi: 57 persones (59)
  • Gràcia: 52 persones (29)
  • Horta – Guinardó: 43 persones (45)
  • Nou Barris: 42 persones (43)
  • Les Corts: 30 persones (39)
  • Sant Andreu: 21 persones (11)

      Total: 956 persones (1.026)

Des del 2008 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pel successius recomptes ha augmentat de 658 a 956, un increment del 45,3%, malgrat que enguany s’han recomptat 70 persones menys.

Recompte XAPSLLB

Com passa a d’altres ciutats europees i en un context d’increment i enquistament de la pobresa i de la desigualtat social, el nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer, equipaments o assentaments no ha parat d’augmentar durant els darrers anys. Aquest any s’observa un cert manteniment de les xifres globals però amb un trasllat d’aproximadament un centenar de casos que han passat de pernoctacions al carrer a allotjaments en recursos. Segons la XAPSLLB, diferents causes poden explicar aquestes xifres i cal analitzar-ho amb més profunditat. Cal destacar que els esforços i recursos destinats a l’atenció a les persones en situació de sensellarisme tampoc ha parat de créixer tant per part de les entitats socials com de l’Ajuntament de Barcelona. El nombre de persones que dormen en recursos residencials s’ha incrementat un 76,3% en els últims 10 anys, passant de 1.190 al 2008 a 2.099 enguany.

Segons la XAPSLLB, les claus per fer front a aquesta situació continuen sent:

  • La prevenció, la incidència en polítiques supramunicipals que facin front a les causes que provoquen el sensellarisme
  • Un sistema de rendes mínimes garantides
  • Un canvi en les polítiques migratòries
  • La fixació de topalls en els preus dels lloguers
  • La revisió de l’ús dels pisos buits

Explicació multicausal del sensellarisme

Malgrat que hi ha tres factors clars, el fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal:

  • L’augment del preu del lloguer i el fet que es puguin donar pujades substancials cada 3 anys
  • La inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials
  • La precarització del mercat laboral

Cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a una habitació o  habitatge de lloguer malgrat obtenir ingressos i mentre creix el nombre de persones sense llar que tenen feina: si un 5% de les persones sense llar al 2012 tenien ingressos provinents del treball, amb les dades que disposem aquest percentatge s’ha triplicat i al 2017 era el 14,3% de les persones allotjades per la XAPSLL.

Recompte

L’Ajuntament de Barcelona ha demanat reiteradament una llei que permeti fixar topalls al lloguer, l’augment del salari mínim i la derogació de l’última reforma laboral. Juntament amb les entitats, també ha engegat un nou pla de treball que vincula les polítiques socials amb les d’habitatge. Ta,bé s’està duent a terme el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020, en el que la despesa municipal anual en els serveis d’atenció a persones en situació de sensellarisme ha passat dels 26,85 milions d’euros anuals l’any 2015 als 34,21 milions actuals, un augment del 27,4%. Amb la finalitat de millorar els espais, reduir el nombre de llits per habitació i oferir un millor servei en els centres de primera acollida de Zona Franca i Sarrià durant els anys 2018 i 2019 s’invertiran 11.050.000 euros en les reformes.

Amb l’ampliació dels recursos d’allotjament i residència s’aposta per crear espais de qualitat on les persones ateses puguin reconstruir la seva vida. En aquesta línia, el novembre de 2016 es va posar en funcionament el centre de Sant Pere Més Baix amb 48 places d’habitatges amb suport social repartides en 12 unitats de convivència. D’altra banda, i davant les dificultats d’oferir una atenció adequada a les persones amb problemes de salut mental que són ateses als centres, l’Àrea de Drets Socials i la Fundació Sant Pere Claver van posar en marxa el març de 2017 el Centre Residencial d’Inserció Cal Muns. El gener d’enguany va obrir el centre Maria Feixa, gestionat per la fundació APIP-ACAM amb 22 places per a joves en situació de sensellarisme. La previsió és continuar ampliant aquest tipus de dispositius especialitzats.


This entry was posted in Fundació Sanitària, Fundació Serveis Socials, Fundació Tutelar, Grup Sant Pere Claver, Institut Docent i Recerca and tagged , , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>