Dia Mundial de les Persones Migrants – Reptes en l’acollida 
Fundació SanitàriaFundació Serveis SocialsFundació TutelarGrup Sant Pere ClaverInstitut Docent i Recerca

Dia Mundial de les Persones Migrants

18/12/2018. Amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de les Persones Migrades diversos professionals i experts del Grup Sant Pere Claver i del GASIR (Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats) han reflexionat sobre les actuals condicions dels processos migratoris, dels reptes de l’acollida de les persones migrants al nostre país i sobre com definir projectes i solucions concretes a les problemàtiques que com a societat avui encarem.

L’espectacle Sorra Freda ha servit de fil conductor de l’acte celebrat a la Lleialtat Santsenca. En ell s’hi ha pogut veure un documental que detallava el making off de l’espectacle, que va ser representat el 21 d’octubre del 2016 al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i que abordava, a través de la música, la dansa i la poesia, els efectes devastadors que genera en l’ésser humà la situació de refugiat i com aquesta situació afecta les relacions familiars i el futur de noves generacions.

La jornada l’ha inaugurat David Clusa, Cap del Departament de Salut Mental de Sant Pere Claver – Fundació Sanitària, que ha assegurat que avui “cal mantenir la flama encesa que representa Sorra Freda: una acollida curosa de les persones migrades que poden arribar al nostre país”. Més encara, ha dit Clusa, “quan estan sorgint opcions polítiques clarament xenòfobes que exploten instints molt complicats dels éssers humans”.

Una taula rodona d’experts i testimonis en primera persona moderada per Lluís Mauri, Director de l’Institut Docent i Recerca de Sant Pere Claver, ha radiografiat l’actual situació dels processos migratoris i la realitat del procés d’acollida a Catalunya.

Migració

“Vaig intentar col·lar-me sota d’un camió més de 30 vegades per poder entrar a Europa, a través d’un vaixell”. D’aquesta manera va aconseguir entrar a Espanya Abdelhafid Kchikech, un jove de 21 anys de Fez, al Marroc i que va arribar a Catalunya fa 11 mesos. Un testimoni en primera persona que ha explicat la seva experiència migratòria des del Marroc fins a Barcelona, passant per Nador, Melilla i Màlaga. Kchikech ha relatat com després de perdre tot el que tenia al Marroc va decidir cercar noves oportunitats a Europa, on va acudir al Centre de Dia Dar Chabab – La Casa dels Joves  des d’on el van orientar per poder estudiar cursos d’espanyol i formació com a soldador.

Diferents experts radiografien la situació actual dels processos migratoris, critiquen les polítiques europees envers la migració i l’acollida i descriuen les dificultats que les persones migrants es veuen obligades a superar.

La migració avui ha esdevingut un procés que comporta un gran risc per la salut mental de les persones que el protagonitzen. Joseba Achotegui, Coordinador del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR), ha afirmat que actualment existeix una “deshumanització” de la migració: “es deixa fora, moltes vegades, el costat humà i els sentiments de les persones que migren”.

Achotegui, un dels majors experts del país sobre les dificultats a nivell psicològic i de salut mental que les persones migrants pateixen, ha recordat que la història dels éssers humans està plena de migracions. “La diferència és que ara els humans que migren es topen amb cada cop més murs”, ha continuat el coordinador del SAPPIR, que després ha reflexionat sobre com actualment la migració “es duu a terme en condicions molt pitjors” que fa unes dècades a causa de factors com les “ruptures familiars, l’exclusió social estructural i la criminalització de la migració”.

Migrar

Aquestes i altres dificultats, que van fer que Achotegui encunyés l’any 2002 el concepte de Síndrome d’Ulises, afecten a la salut mental de les persones migrants. “Desapareix la idea de seguretat, la segona necessitat que Maslow va identificar en la seva piràmide, una teoria principal de l’actual psicologia”, ha apuntat.

L’atenció psicopatològica i psicosocial dels migrants ha estat un dels temes que ha centrat la taula rodona. Jaume Aguilar, psiquiatre i psicoanalista del Grup d’Assistència Sanitària a Immigrants i Refugiats (GASIR) i promotor de l’espectacle Sorra Freda ha agraït “l’esforç, les hores de treball i la implicació” de Sant Pere Claver en la realització de l’espectacle i el documental. Aguilar ha declarat que la resposta europea als processos migratoris “han posat moltes dificultats a totes les fases del procés de migració i que va en sentit contrari a les necessitats de tantes persones que estan profundament desemparades”.

photo5825804631295504383

Un dels principals reptes que el país travessa actualment en matèria de migració és l’arribada de joves menors en situació de vulnerabilitat. L’abordatge de la seva acollida ha estat definit com una prioritat de país per diverses administracions, sent Sant Pere Claver una entitat implicada en aquest procés a través del Centre de Dia Dar Chabab,  un projecte del Consorci de Serveis Socials de Barcelona fruit de la gestió compartida de Sant Pere Claver – Fundació Serveis Socials, Suara Cooperativa i Garbet Cooperativa d’Inserció. El seu director, Oriol Janer, un altre dels participants del debat, ha criticat que en molts casos l’abordatge que es fa dels problemes que suposa l’acollida de joves migrants en situació de vulnerabilitat. “Pensem en les conseqüències i els problemes que ens causa a nosaltres com a societat i oblidem les problemàtiques que tenen aquestes persones”.

Janer, que ha recordat que Dar Chabab acaba de complir el seu primer any de vida al barri del Fort Pienc de Barcelona, ha afirmat que els joves migrants que arriben a Catalunya han de superar “una gimcana per aconseguir uns documents que es limiten a un NIE provisional que no permet ni treballar”. “Els murs no acaben en el procés migratori, també hi ha murs en el procés d’acollida”, ha afirmat Janer.

L’art té la capacitat d’unir els cors, de traspassar el fil de la raó i tocar el cor de la gent. Aquesta va ser una de les frases que es van poder sentir en el transcurs del documental sobre per què es va impulsar, el 2016, l’espectacle de Sorra Freda i que va ser el colofó final de la I Jornada d’Atenció a la Salut Mental dels Refugiats. Una expressió artística que, malgrat haver passat dos anys de la seva representació, continua sent igual de necessària i actual com en el dia de la seva estrena.

Veure Documental Sorra Freda

Veure Espectacle Sorra Freda representat el 2016 al Conservatori Municipal de Barcelona


This entry was posted in Fundació Sanitària, Fundació Serveis Socials, Fundació Tutelar, Grup Sant Pere Claver, Institut Docent i Recerca and tagged , . Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>